Arxiu per a ‘Educació’


cap cobaiaEl conill porquí, conillet d’indies o cobai és un mamífer rosegador originari de l’Amèrica del sud. Poden assolir un pes de fins a 1 kg i mesurar uns 20 cm. Els agrada viure en grup i manifesten el seu estat d’ànim amb diferents tipus de vocalitzacions.

Necessiten tenir una gàbia prou gran perquè es puguin moure bé i on hi hagi un refugi o recinte on amagar-se,  ja que són molt espantadisses i han de tenir un lloc on refugiar-se en situacions d’estrès. Són també animals molt curiosos i és aconsellable deixar-les sortir de la gàbia sota vigilància per fer exercici. La gàbia s’ha de col·locar en una zona sense corrents d’aire perquè  són propensos als problemes respiratoris, en un lloc tranquil de la casa i sense excés de sol al que són també molt sensibles. Solen ser més actius al vespre, quan hi ha menys llum.

Cobaies amb cries

Són herbívors, i per tant la base de la seva dieta ha de ser la fibra, proporcionada per fenc de gramínies o alfals de bona qualitat, el més fresc possible i sempre n’han de tenir a l’abast. També, en menys mesura, han de menjar altre tipus de verdures com fulles de col, espinacs, fulles de pastanaga, bledes, dent de lleó. El pinso, ha de ser la part menor de la dieta, a ser possible a base d’herba deshidratada a raó d’aproximadament una cullerada sopera per kg d’animal. Les barreges de llavors, que sovint es comercialitzen per aquests animals, no sons saludables i no han de substituir al pinsoUna dieta correcte millorarà la salut dental dels animals.

Aquesta espècie, a l’ igual que els humans, no són capaces de produir ells mateixos la vitamina C per la qual cosa se’ls ha de proporcionar aliments rics en aquesta vitamina com ara el pebrot, tomàquet, espinacs, col i coliflor. Els cítrics no els solen agradar massa i les verdures citades anteriorment, són inclús més riques.

Els aliments que mai hem de donar-los són: llet, mostassa, les falgueres,  cua de cavall, cicuta, morera perquè poden ser nocius per la seva salut.

Es recomana revisions semestrals per controlar el seu estat de salut i establir una pauta de desparasitacions tant internes com externes.

Arribant el bon temps, s’inicia la temporada de muda i en els gats, augmenta la possibilitat de produir-se problemes de la formació de boles de pèl .

papitus

Malta

A causa dels seus hàbits d’higiene, els gats són propensos a formar boles de pèl al empassar-se el pèl mort. Això pot desencadenar en problemes digestius que poden anar des de simples vòmits de les boles de pèl, restrenyiment per culpa del pèl a les femtes o ,fins i tot, obstruccions digestives greus degudes a la impossibilitat del pas d’aquestes boles pel budell.  Els gats de pèl llarg, com els Perses, Maine Coons, Angores, entre d’altres, són més propensos a patir aquests problemes. De forma rutinària, s’aconsella administrar malta de gat un o dos cops per setmana i incrementar-ho a, inclús un cop al dia, en cas de detectar que hi ha algun vòmit de pèl o que les femtes són més seques del normal. La malta lubrica el pas dels pèls pel budell i en facilita la seva eliminació per les femtes. També és molt important el raspallat diari del gat, sobretot si tenen el pèl llarg, per tal de disminuir la quantitat de pèl mort ingerit. Existeixen, avui en dia, en el mercat, gran quantitat de pinsos i premis a base de malta que poden ajudar a millorar els problemes de boles de pèl però que no sempre són suficients per tal d’evitar el problema en època de muda (primavera i tardor). També es comercialitzen llavors d’ordi, civada o blat que es fan créixer perquè el gat les mengi i que afavoreixen l’ eliminació de les boles de pèl provocant el vòmit.

raspallSi detecteu que el vostre gat està més moix, i amb la malta no millora, és provable que necessiti algun tipus de laxant més fort per aconseguir-ho i hauríeu de consultar amb el veterinari. Sobretot si detecteu que el vostre gat porta més de 24 hores sense defecar, vomita més sovint o no vomita només pèls  i sobretot si no vol menjar, podria ser que el problema fos més greu i calgués inclús algun tipus d’intervenció més important.

La hibernació es pot definir com un estat de hipobiosi en el que tots els òrgans redueixen al mínim la seva funcionalitat: la freqüència respiratòria y cardíaca són  mínimes. Els animals no es mouen, no mengen, no orinen ni defequen.
Aquest estat s’indueix esposant les tortugues a temperatures inferiors a 15 ºC, junt amb fotoperíodes decreixents, quan es reuneixen aquestes condicions, deixaran de menjar, estaran menys actives i finalment s’enterraran i entraran en hibernació. Durant aquest període sobreviuran consumint les seves reserves de greix i poden arribar a perdre el 1% del seu pes coproral per mes de hivernació.

Només es poden fer hibernar les tortugues de climes temperats, tant aquàtiques com terrestres, que estiguin en bon estat de salut. No es poden fer hibernar tortugues de climes tropicals que en estat salvatge no tenen necessitat de fer-ho perquè el seu metabolisme no està preparat.

Si poden hibernar: testudo hermanni, Testudo graeca, Testudo horsfieldi, Trachemys sp. .

No poden hibernar: Geochelone sulcata, Geochelone pardalis, Kinixys belliana

Tortuga

Si es desconeix l’espècie és millor no fer-les hibernar.

(més…)

Els veterinaris d’animals exòtics de Zoològic Badalona Veterinària, seran presents aquest cap de setmana a la reunió científica del Grup de Medicina i Cirurgia d’Animals Exòtics (GMCAE) de l’Associació de Veterinaris Espanyols Especialistes en Petits Animals (AVEPA). En aquesta trobada nacional amb els companys veterinaris d’altres centres tenim l’oportunitat d’actualitzar coneixements i possar-nos al dia en els darrers avenços en medicina i cirurgia de les mascotes exòtiques.

Zoològic Badalona Veterinària

Hores concertades, per a la seva comoditat (de dill. a div. de 10 a 14h i de 16:30 a 20:30h, i dissabt. al matí de 10 a 14h).

Adreça:
C/De la conquista, 74
08912 BADALONA (Barcelona)

Telèfon: 933 885354
Consultes per telèfon, només fora
d'horari de la clínica, al mòbil:
608 738637

a/e: veterinari@zbv.cat

El més popular

  • No trobat

Darrers comentaris

  • No hi trobo rés